L'any 1688, Antoni Soler de la Torre protagonitzava, al costat de Rafael Julià, un enfrontament amb les tropes del virrei, duc de Villahermosa durant la revolta dels gorretes. Traït per un mosso de la casa, el seu cap fou penjat en un angle de la Casa de la Diputació de Barcelona. La casa i les terres foren enderrocades i salades.

La data de 1700 gravada a la façana pot indicar la seva reconstrucció.

El 1860 la família Soler ven la casa i la finca a Joan Güell i Ferrer i, en fundar-se la Colònia Güell, la casa és restaurada per Francesc Berenguer i es converteix en la residència de la família Güell durant les seves estades a la Colònia.

Els anys seixanta del segle XX els hereus de Santiago Güell la venen a M. Teresa Farré Pedret.

DESCRIPCIÓ

Planta basilical. Teulada a quatre vessants en el cos central i a dues aigües en els laterals com a prolongació de l'anterior. Planta baixa, pis i golfes amb galeries d'arcs rodons a ambdós costats de la casa, a nivell de primer pis. Façana amb porta principal d'arc rodó, adovellat i altres obertures adintellades. Seqüència de cinc finestres d'arc de mig punt en les golfes. Hi ha bancs de pedra i abeuradors.

Darrera el cos principal de la casa hi ha un cos travesser tan alt i ample com el primer amb aiguavés a la façana posterior. En aquesta façana hi ha una gran balconada que dóna a la Colònia.

Formant angle recte amb la façana principal hi ha la capella dels Dolors i les cavallerisses. Encra hi ha algun altre cos afegit.

Les seves terres esdevingueren la futura Colònia agrícola-industrial dels Güell. La casa era la residència de la família Güell quan visitaven la Colònia. La restauració i decoració modernista de l'interior, va anar a càrrec de Frances Berenguer i Mestres, deixeble de Gaudí, durant els anys noranta del segle XIX.