A l'arxiu parroquial hi trobàrem la documentació que ens permeté rescriure la història del municipi. En aquest arxiu encara es conserva el document més antic trobat a Santa Coloma de Cervelló, un pergamí on hi consta el testament que en Pons i Vilar Ardiaca de Barcelona féu el 9 de gener de 1213 davant el notari Pere de Bages.

En temps de Guifré el Pilós s'ocupà el territori d'aquesta banda de riu, es fortificaren els castells existents i se'n van fer de nous. El Castell Nou de Cervelló, situat al cim de Montpedrós fou un dels que s'hi van construir ja al segle X. Els primer documents referents als pagesos d'aquesta zona són del segle X i corresponen als fills dels que van ocupar les terres a les darreries del segle IX. La terra era repartida segons el sistema d'aprisió, que permetia als pagesos ocupar i posseir lliurament les terres que treballessin en zones de frontera. Es van construir una església i unes poques cases pels pagesos que constituïren el nucli, i disseminat per to el terreny, grans cases pairals. La parròquia pertanyia al castell de Cervelló, i va agafar el nom de Santa Coloma, verge i màrtir nascuda a Sens (França), la devoció a la qual s'havia estès per Catalunya durant l'edat mitjana donant el seu nom a moltes altres poblacions. El topònim Montpedrós va canviar-se pel del llinatge Cervelló, donant lloc a l'actual Santa Coloma de Cervelló.

Aquest assentament humà va continuar al llarg dels anys. Tot i que no es tenen dades que expliquin la seva particular evolució, un bon conjunt de masies expliquen la consistència del pairalisme al voltant del segle XVII. Algunes d'aquestes masies devien procedir d'èpoques anteriors, com la Torre Salvana. D'altres, com Can Soler de la Torre (1622), devien ser construïdes més modernament si fem cas a les dates esculpides a les seves façanes. Can Isbert, Can Julià, la Torre Farrés, Can Ribot, Can Via, Can Colomer, Can Maiol, Can Munné, Can Comas i Can Lluch, són algunes altres de les masies que amb la seva presència incontestable han donat testimoni d'un passat esplendorós.

Entre 1830 i 1887 la població va oscil·lar entre els 177 i els 225 habitants. No és fins a 1891 quan hi ha una inflexió important en el nombre d'habitants. És en aquest any quan es funda la fàbrica tèxtil i la colònia pels treballadors en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, en els terrenys anomenats Can Soler de la Torre. A partir d'aquell moment coexistiren dos models socials, l'agrícola i l'industrial. La població s'estabilitza aleshores al voltant dels 1.300 habitants.

Durant els anys seixanta i setanta Santa Coloma de Cervelló va viure un fort creixement del seu nucli primitiu, encara que infinitament més petit que el creixement que es produí en altres pobles de la comarca. Les seves zones agrícoles de secà i les forestals van caure sota el signe de l'especulació del sòl, i van proliferar les urbanitzacions amb diferents graus de qualitat i d'ordenació urbanística. La indústria, inicialment centrada en la Colònia Güell, es va diversificar, apareixent petits polígons industrials.