El sistema de colònies suposava un tipus d'organització econòmica i social molt peculiar. Les relacions entre l'amo i l'obrer es podien interpretar tant des d'un punt de vista paternalista com de control ideològic.

Les colònies industrials integraven en un mateix recinte la fàbrica, els habitatges dels obrers i tot un seguit de serveis socials comunitaris com l'escola, l'església, l'ateneu o la cooperativa de consum. La proximitat dels habitatges a la fàbrica feia que aquestes colònies formessin un conjunt unitari tancat i aïllat del centres urbans. Això permetia a l'amo exercir un control sever sobre els seus obrers. De fet una de les raons que van portar als industrials a traslladar les fàbriques al món rural responia a la necessitat d'allunyar els seus treballadors dels conflictes socials de les ciutats.

A diferència d'altres colònies, que construïen en un mateix recinte la fàbrica i els habitatges, el traçat urbanístic de la Colònia Güell va definir dos nuclis ben diferenciats: per una banda la fàbrica, i per l'altra els habitatges i els serveis socials, separant la zona de treball i la zona de residència. Aquest planejament responia a la voluntat de mantenir alhora el caràcter industrial i agrícola a la colònia.