Joan Güell va reformar aquesta masia i la convertí en residència temporal de la família en comprar els terrenys agrícoles que l'envolten l'any 1860. Es creu que aquesta reforma va ser realitzada per l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, tot i que alguns autors l'atribueixen a Josep Maria Jujol. Durant la Guerra Civil la masia va passar a ser Casa de la Vila.

A can Soler de la Torre hi trobem alguns dels elements característics d'una masia pairal catalana, com la porta adovellada, la galeria de solana i el rellotge de sol de la façana principal. L'original teulada a quatre aigües a la part superior, però, no respon al model de dos aigües habitual a les cases pairals. Adossada a la masia hi troben la petita capella de la Mare de Déu dels Dolors, dedicada al culte fins a la construcció de la cripta. Era tradició que d'aquesta petita església sortís la processó dedicada a aquesta Verge.

Encara avui es poden veure a la façana dues dates que ens parlen del l'origen de la masia: 1622, any de en que fou construïda i 1692, quan es va reconstruir després de ser destruïda. Originàriament havia estat propietat d'Antoni Soler, un dels principals dirigents de l'alçament contra el govern de Carles II que va tenir lloc l'any 1689 al Baix Llobregat. Després d'aquestes agitacions el propietari va ser assassinat i la casa va ser arrasada. Més tard, el 1692 es va reedificar la masia i se li va donar l'aparença actual.