

|
Des
de 1898, quan Eusebi Güell li va fer l'encàrrec, fins
a la col·locació de la primera pedra van transcórrer
deu anys, durant els quals Gaudí va estar estudiant i elaborant
el projecte en el qual utilitzà una
tècnica nova de càlcul d'estructures. Per
fer aquest estudi Gaudí s'instal·là en un
petit cobert, on construí durant aquest temps una maqueta
polifunicular composta de cordills i petits sacs amb perdigons.
Aquesta maqueta li servia per calcular les càrregues, la
inclinació de les columnes i la forma dels arcs. Els seus
ajudants, Francesc Berenguer i Mestres, l'enginyer Eduardo Goetz
i el mestre d'obres Agustí Massip s'encarregaven de la
lenta i difícil elaboració de la maqueta a partir
de la qual s'anava construint l'església.
La planta de l'església s'inscriu en un òval irregular,
i està dividida en quatre espais longitudinals separats
per quatre columnes centrals de basalt i unes altres laterals
de pedra i maó. Aquestes columnes recullen tota una sèrie
de nervis irregulars de maó. Una nau circular envolta per
darrera l'altar major unint les naus laterals. Davant la porta
d'entrada s'alça un porxo que serveix de suport a l'escalinata
que havia de donar accés a l'església, que no es
va arribar a construir.
La força expressiva de la cripta ve donada per la utilització
de tota una sèrie de factors innovadors
en l'estructura i en els elements constructius. Les columnes
s'inclinen segons les càrregues que han de suportar, i
la volta de maó catalana adopta la forma anomenada paraboloide
hiperbòlica, que s'avança en molts anys a la seva
utilització per l'arquitectura moderna d'avantguarda.
Els materials emprats són bàsicament la pedra de
basalt i el maó recuit als murs i les columnes, la ceràmica
als mosaics i el vidre de colors als vitralls de les finestres.
A l'interior trobem alguns dels bancs dissenyats per Gaudí,
la resta són còpies dels originals. Dels tres altars
destaquen el de la Sagrada Família, obra de Josep Mª
Jujol, i el de la Mare de Déu de Montserrat, d'Isidre Puig
i Boada.
Un altre aspecte remarcable és la simbologia
que trobem a molts detalls de la cripta, sobretot els elements
mosaics de trencadís de ceràmica que representen
peixos, alfes i omegues, creus templeres, crismons i creus-aspa,
entre d'altres.
|