www.santacolomadecervello.org  
 > La Cripta



 
 

2. Descripció de l'edifici









Des de 1898, quan Eusebi Güell li va fer l'encàrrec, fins a la col·locació de la primera pedra van transcórrer deu anys, durant els quals Gaudí va estar estudiant i elaborant el projecte en el qual utilitzà una tècnica nova de càlcul d'estructures. Per fer aquest estudi Gaudí s'instal·là en un petit cobert, on construí durant aquest temps una maqueta polifunicular composta de cordills i petits sacs amb perdigons. Aquesta maqueta li servia per calcular les càrregues, la inclinació de les columnes i la forma dels arcs. Els seus ajudants, Francesc Berenguer i Mestres, l'enginyer Eduardo Goetz i el mestre d'obres Agustí Massip s'encarregaven de la lenta i difícil elaboració de la maqueta a partir de la qual s'anava construint l'església.

La planta de l'església s'inscriu en un òval irregular, i està dividida en quatre espais longitudinals separats per quatre columnes centrals de basalt i unes altres laterals de pedra i maó. Aquestes columnes recullen tota una sèrie de nervis irregulars de maó. Una nau circular envolta per darrera l'altar major unint les naus laterals. Davant la porta d'entrada s'alça un porxo que serveix de suport a l'escalinata que havia de donar accés a l'església, que no es va arribar a construir.

La força expressiva de la cripta ve donada per la utilització de tota una sèrie de factors innovadors en l'estructura i en els elements constructius. Les columnes s'inclinen segons les càrregues que han de suportar, i la volta de maó catalana adopta la forma anomenada paraboloide hiperbòlica, que s'avança en molts anys a la seva utilització per l'arquitectura moderna d'avantguarda.
Els materials emprats són bàsicament la pedra de basalt i el maó recuit als murs i les columnes, la ceràmica als mosaics i el vidre de colors als vitralls de les finestres.

A l'interior trobem alguns dels bancs dissenyats per Gaudí, la resta són còpies dels originals. Dels tres altars destaquen el de la Sagrada Família, obra de Josep Mª Jujol, i el de la Mare de Déu de Montserrat, d'Isidre Puig i Boada.

Un altre aspecte remarcable és la simbologia que trobem a molts detalls de la cripta, sobretot els elements mosaics de trencadís de ceràmica que representen peixos, alfes i omegues, creus templeres, crismons i creus-aspa, entre d'altres.