Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona, es va considerar sempre d'Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, població on havia passat tota la infància.

Llicenciada en Filologia Clàssica, va exercir de catedràtica de Llengua i Literatura Catalana. Durant els anys 70 Maria Mercè Marçal va desenvolupar aquesta activitat docent a l'Institut Rubió i Ors de Sant Boi, on va ser mestre de català d'un bon nombre d'alumnes del nostre municipi.

Es va donar a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes, guardonat amb el Premi Carles Riba 1976. Des d'aleshores va publicar diversos poemaris, l'últim dels quals, Desglaç, recull l'obra escrita en el 1984 i el 1988. L'escriptora havia publicat també la novel.la La Passió segons Renée Vivien, obra que va obtenir diverses distincions de la crítica i el Premi Carlemany 1994. També va traduir al català obres de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 va ser cofundadora de l'editorial Llibres del Mall, i va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

A més de la seva important aportació a la literatura catalana, va participar en política i va treballar activament en el moviment feminista, que mai no va abandonar.

Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautors catalans com Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.

Cau de llunes
A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

La cortina crema
vidres, neguit.

Freu de mitjanit.

A fora els cucs
rauen la lluna.

Toquen la una.

Penja d'un arbre
l'amor, escanyada.

El rellotge es para.

Bruixa de dol
La nit em clava
el seu ullal i el coll em sagna.

Sota les pedres
l'escorpit
balla que balla.

La pluja, lenta
fa camí
fins a la cambra.

L'escala fosca
del desig
no té barana.