| >> | Obres de Joaquim Folguera |
| >> | Estudis i Biografies |
|
Va néixer el 25 d'octubre de 1893 a la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló) quan el seu pare, en Manuel Folguera era aleshores sotsdirector de la fàbrica Güell. Quan Joaquim Folguera tenia tres anys, la família es traslladà a Sabadell, on cursà estudis al Col·legi dels Pares Escolapis i més tard comença la carrera d'Enginyeria la qual, per ordre dels metges va haver de deixar degut a la malatia que se li manifestà als 17 anys, un reuma articular. A Sabadell formà part del "Centre Català" i amb un grup d'amics redactava el "Diari de Sabadell". L'any 1914 guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Cardona amb la composició Cançons escrites al marge del temps. El seu primer llibre el publicà l'any 1915, titulat Poemes de neguit i seguidament El poema espars. Fou una de les figures del grup de "La revista" de J.M. López-Picó. L'any 1918 la "Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País" li premiava el llibre de crítica Les noves valors de la poesia catalana. En Joaquim Folguera, poeta i crític literari, morí molt jove, als 25 anys, el 23 de febrer de 1919. Malgrat tant curta vida, desplegà una activitat prodigiosa i la seva obra poètica és molt significativa dins les lletres catalanes. Després de la seva mort es publicaren: Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans. |
