Els seus orígens, però, els trobem a la biblioteca que hi havia a l'escola de l'antiga colònia industrial. Aquesta biblioteca escolar havia estat impulsada pel mestre Josep Franquesa, i comptava amb un fons bibliogràfic enriquit gràcies a les donacions dels Senyors Güell i de la família del poeta Joaquim Folguera.

El 9 de juliol de 1933 es van aprovar els estatuts que havien de transformar aquesta biblioteca escolar en una biblioteca popular. En els seus inicis la biblioteca es va concebre com una entitat cultural privada que oferia un servei de préstec a tota aquella persona que es feia sòcia i pagava una quota. Aquest era l'únic sistema que aleshores garantia ampliar el fons bibliogràfic. El 30 de juliol d'aquell mateix any es va inaugurar i començava així una llarga trajectòria. Els principals impulsors d'aquest projecte van ser el Sr. Josep Baiget i el seu primer president, el Sr. Jaume Martínez.

La derrota de la Guerra Civil va tallar el normal funcionament de les entitats del poble que, una per una, van anar passant processos de depuració, canvis de noms i d'estatuts, canvis de junta i pas per comissions gestores controlades per membres de Falange. La Biblioteca Joaquim Folguera es va revitalitzar tard, quan totes les altres entitats ja havien regularitzat el seu funcionament. La nova etapa s'obre l'any 1951 al local del Centre Parroquial de Sant Lluís sota la tutela del rector que n'exerceix un control ideològic sever. Aquest període, amb els seus alts i baixos, arribà fins l'any 1973 en què la Biblioteca és clausurada per la Guàrdia Civil en represàlia pel fet que s'haguessin celebrat reunions "no autoritzades" de pares i mares de família preocupats pel futur de l'escola arran del tancament de la fàbrica.

L'interès del poble i les gestions dels que indirectament n'havien provocat el tancament aconseguiren, dos anys més tard, que la Diputació Provincial de Barcelona l'integrés a la seva Xarxa de Biblioteques.